Fent camí...

Enguany sembla ser l'any de visitar ses Illes Balears. Se'ns acaben les vacances i l'Oriol i la Mireia ens conviden a passar uns dies amb ells i el Roger a Alaró. I evidentment, no vam dir que no!

Només agafar l'avió jo ja pensava en les famoses ensaïmades i em relamia lentament... Però no arribava a imaginar lo bones i addictives que poden ser, jeje!

Continuant amb el menjar, a l'arribar a Palma, a mig dia, necessitàvem plenar la panxa, així que vam desembarcar a Cal Dimoni, després que la casa de lloguer de cotxes ens demanara perdó per no tindre el Golf que havíem reservat i donar-nos, pel mateix preu, una furgoneta de la mateixa casa alemanya. Així el Roger podria portar còmodament els seus trastos (i nosaltres els nostres, és clar).

Cal Dimoni és el típic restaurant de parrillada especialitzat en cuina mallorquina, amb una llar de foc a la vista del públic i on van fent la carn. A més, fan sopes mallorquines, trempó i frito mallorquí en qualitat i quantitat molt encertades; sobretot quan ho compares amb el preu. Podreu trobar aquest restaurant a la crta. Manacor, k. 21, a Algaida. És a prop de l'aeroport i l'identificareu fàcilment pel seu dimoni a la porta (el de la foto).

Vam acabar tan tips, que la resta del dia el passarem a casa, a Alaró, de xarreta i fent fotos. Tot i que la Mireia i jo vam passar forta estona abandonades mentres els xicons feien una compra interminable al Carrefour (per què els costarà tant fer la compra als homes?)

El temps és immillorable. Calor durant el dia i nits càlides, fins i tot un poquet fresquetes amb la briseta. El segon dia visitem el poble d'Alaró, on hi ha mercat i la Mireia i jo ens fem amb uns cabassos genials i enoooormes. Després, cap a Sòller, el famós poble del trenet, i Fornalutx, un poble veritablement preciós, envoltat de natura i amb les típiques cases mallorquines: blanques i amb portalades de fusta verda a les finestres i portes.

Des de que estem ací, més que a ses Illes, sembla que siga de nou a Alemaya. Crec que n'hi ha més alemanys que al seu propi país. Per això no m'estranya res que molts hagen batejat Mallorca com el Bundesland número 17. Ja ho pot ser sense problemes! Per la llengua, omnipresent, per algunes tradicions (fan Flohmarkts als pobles), i per la gent, tots ben rossets i blanquets.

I el dia va acabar amb una espectacular posta de sol a Sa Calobra, a on s'accedeix per una carretera estreta i amb tantes corbes que l'Alonso hi podria fer perfectament un anunci de cotxes ben lluït. Si no s'han fet ja alguns! Quan arribes a baix, s'ha de passar un passadís il·luminat per arribar al final, a un raconet de platja oberta on vam fer unes fotos a contrallum que van quedar fantàstiques.

El tercer dia sembla que ja toca anar a la platja. Ens armem amb tot el necessari i una vegada al camp de batalla fem torns per anar a l'aigua, de manera que sempre quede algú fent la xarradeta amb el Roger. Les onades són fortíssimes i en més d'una ocasió em fan tragar més aigua que un peixet que no sap nadar.

Una vegada torradets, fem marxa cap a l'Alúdia, un poble emmurallat i amb carrers empedrats en que tot sembla anar més lentament. Es respira calma... I poc a poc va caient la vesprada.

Quasi sense llum arribem a Pollença, un altre poble digne de visitar, on val la pena pujar totes les escales fins a l'església (si s'ha dinat molt és la solució per cremar les postres). És curiós que just a la casa del costat de l'església, que antigament supose que seria la casa del pàrroc, hi vivia una família que sopava a la fresca davant de la porta.

I bé, només ens queden dos dies i encara no hem vist Palma, així que el quart dia és la nostra destinació. Primer, evidentment, vam fer una parada a les Coves del Drach. No negaré que són espectaculars i precioses, però sí que he de dir que li lleva encant el fet que siguen taaaaaan turístiques. Per als que no hi heu estat, hi ha sorpresa al final de la visita (guiada, no et permeten anar per lliure). Vos recomane anar amb temps. Fan torns cada hora, així que millor arribar a i mitja per poder entrar al següent, si hi ha sort i les cues per comprar les entrades no són massa llargues.

Abans d'arribar a la capital dinem a Es turó de ses Alzines, a la ctra. Porto Cristo - S'Illot Km. 1. Va ser una bona trobada. Feien menús molt acceptables i molt bé de preu. És una bona opció per evitar els aglomerats restaurants que queden a prop de les coves.

A Palma és visita obligada la catedral (tanca a les cinc) i passejar pel seu casc antic. Per prendre un cafè o un suc (pagant més del que costa per ells), podeu anar al famós Abaco, al carrer San Juan, 1, una típica casa mallorquina cuidadosament decorada on demanen que no es facen fotos, però on entren desenes de turistes a cada minut per fer s'hi una instantània.

Finalment, abans de marxar de la capital, és més que recomanable donar-se un "capricho" i berenar a Ca'n Joan de S'aigó (carrer de Ca'n Sanç, 10). Un lloc molt típic i bonic on sembla que pagaràs com al cafè Jijón de Madrid, però on pots degustar una magnífica horxata i una ensaïmada per un preu molt just.

L'últim dia de la nostra estada a la illa el dediquem a posar-nos morenets a la platja i de camí a l'aeroport fem la compra obligada d'ensaïmades per menjar a casa i regalar a la família i amics.

I això és una part del tot. Em deixe moltes coses que contar: els bons moments compartits entre tots quatre i també entre l'Elena i la Mireia, les ensaïmades per esmorzar, els trempons a casa, les rialletes del Ròger, l'atac d'un gos assassí i l'Oriol defensant-se amb el maxicosi, les xarradetes de dones amb la Mireia, i un plegat de coses que quedaran sempre a la nostra memòria...

Als dos, moltes gràcies!

Ah! I que no se m'oblide. Les meues recomanacions d'ensaïmades. Si aneu a Alaró, en primer lloc, l'ensaïmada de sobrassada del forn Ca Na Juanaineta (carrer del Mig, 24) i, en segon lloc, l'ensaïmada sense farcir de Sa Creu (carrer ca'n Ros, 29).

I si voleu ser tradicionals, passeu per Can Pomar (les de crema i cabell d'àngel, delicioses!). El trobareu al carrer de la Plaça, 20-22 a Campos (el forn tradicional) i al carrer Manacor, 3 a Palma (la sucursal necessària per a un forn amb tanta fama).


Cal Dimoni amb el dimoniet del Roger