Fent camí...

Hola a tothom! Amb la tardor hem tornat a passar per França i hem anat a visitar Ceret, les Gorges de la Fou i Prats de Molló.

Ceret, molt lligat al món artístic -com Arlès- no té res d'especial en sí. És un poble ben xicotet, tranquil i sense cap atractiu a destacar, excepte un museu que vam trobar tancat.

D'allà vam anar directament a les Gorges de la Fou, a l'altura d'Arlès. Vam tindre sort que no hi havia quasi gent, tot i que a les guies turístiques ja t'avisen que hi vages d'hora perquè sempre està a tope. Com no podia ser d’altra manera, el 90% dels allà presents eren espanyolitos dels que et vas trobant per tot arreu. L'entrada costa quatre euros i t'has de posar un casc com el que lluïsc jo a la foto (amb molt poca gràcia, tot s'ha de dir...)

Les Gorges son boniques (a dins fa frescoreta, així que dueu alguna cosa d'abric), però són massa turístiques i per això perden part de l'encant natural (en tots els sentits de la paraula) que tenen altres gorges. Però és una manera de refrescar-se la vista (i el cos) fent una passejadeta agradable de 3 km (anada i tornada).

I deixem les Gorges per endinsar-nos de nou cap a Catalunya, això sí, a la frontera, i anem a Prats de Molló. Un poble altament recomanable. D’estil càtar, amb la seua muralla, església i fortificació. Per pujar fins la fortificació es pot anar, o bé pel vessant de la muntanya o pel chemin couvert, un túnel cobert i empinat que condueix fins la part de dalt. No apte per a claustrofòbics, però divertit (i cansat) per a la resta. A més, una vegada a dalt, hi ha unes vistes precioses del poble i dels voltants, amb el Col de la Seile al fons.

No vos fem cap recomanació gastronòmica perquè se’ns va fer tard per dinar i, com ja sabreu, a França si et descuides no dines (i menys amb l’horari nostre). Finalment vam trobar un lloc de menú encara obert, però es notava que el servei no estava de molt bon humor treballant a les dues i mitja. Van trigar molt i la qualitat era mooolt normaleta.

En fi, tot no es pot tindre.