7é dia 3-05-2008, KYOTO
Per fi he vist un gat! Començava a sospitar de la inexistència d’aquestos animalets al Japó i de que els mini-trossets de carn a l’arròs foren realment de pollastre com et diuen. Però el gat l’he vist aquesta vesprada a Inariyama i abans vull explicar el que hem fet aquest matí.
Tal volta no haja sigut molt bona opció visitar el mercat de Nishiki a primera hora del matí, amb el desdejuni encara ballant a la panxa. Es tracta d’un mercat d’alimentació, però puntualitzem, d’alimentació japonesa! No sabria dir què eren la meitat de les coses que he vist i tampoc no eren massa agradables les olor que s’ensumaven. Però, si més no, era curiós.
Per fi he vist un gat! Començava a sospitar de la inexistència d’aquestos animalets al Japó i de que els mini-trossets de carn a l’arròs foren realment de pollastre com et diuen. Però el gat l’he vist aquesta vesprada a Inariyama i abans vull explicar el que hem fet aquest matí.
Tal volta no haja sigut molt bona opció visitar el mercat de Nishiki a primera hora del matí, amb el desdejuni encara ballant a la panxa. Es tracta d’un mercat d’alimentació, però puntualitzem, d’alimentació japonesa! No sabria dir què eren la meitat de les coses que he vist i tampoc no eren massa agradables les olor que s’ensumaven. Però, si més no, era curiós.
Després hem agafat el primer autobús des de que estem a Kyoto i hem visitat Kinkaki, el temple del pavelló daurat. És preciós vore’l reflexat al llac que té al davant i els jardins que el voltegen valen la pena de vore. El que no tornaria a pagar per res del món és l’entrada al jardí zen de Ryoanji. 500 yens malbaratats! Potser els sintoistes sentisquen una energia especial, però no només veia quatre pedretes mal posades sense cap encant especial: molt decebedor!
La millor part del dia ha sigut la visita al santuari de Inariyama (on he vist el gat). Per arribar a ell s’han d’entravessar centenars de portes Tamagochis (alies Tori). És preciós per la natura que ho envolta i ens ha permés fer un camping a la muntanya. A banda del gat, fotografiat pels visitants nacionals i observat pels xiquets amb els ulls, tal volta per primera vegada en sa vida, ben oberts; estaven les granotes “invisibles”. Havia un canal i un fangar on es sentia a un bon nombre de granotes cantant a l’hora i, al seu voltant, un grup de japonesos atònits mirant a tot arreu per esbrinar d’on venia aquell concert.
La millor part del dia ha sigut la visita al santuari de Inariyama (on he vist el gat). Per arribar a ell s’han d’entravessar centenars de portes Tamagochis (alies Tori). És preciós per la natura que ho envolta i ens ha permés fer un camping a la muntanya. A banda del gat, fotografiat pels visitants nacionals i observat pels xiquets amb els ulls, tal volta per primera vegada en sa vida, ben oberts; estaven les granotes “invisibles”. Havia un canal i un fangar on es sentia a un bon nombre de granotes cantant a l’hora i, al seu voltant, un grup de japonesos atònits mirant a tot arreu per esbrinar d’on venia aquell concert.
El sol cau imponent a sobre nostra i venim a l’hotel per a dutxar-nos abans d’anar a sopar, no siga que al llevar-nos les sabatilles deixem al cambrer inconscient. Decidisc fer-li cas al meu germà i provar el bany japonés del ryokan. Consisteix a, una vegada ben netets i sense sabó, ficar-se a una banyera enorme amb aigua beeeeen calenteta. M’he quedat “drogui”, la veritat. Al eixir estava com si m’hagués donat una baixada de tensió, però això sí, relaxadíssima!
Hem sopat i ja tenim preparada la ruta per a demà. Bona nit xiquet meu!
Hem sopat i ja tenim preparada la ruta per a demà. Bona nit xiquet meu!
.jpg)
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario