5é dia 1-05-2008, TOKYO – KYOTO
El tren Nozomi súper exprés (tren bala) potser siga molt ràpid, però trobe la postura per conciliar la són. Cap a mig dia ja érem a Kyoto i vàrem fer camí a l’hotel, un ryokan que m’ha sorprès molt gratament: tatamis, futons i tot de fusta, ben tradicional. Les sabates s’han de deixar a la porta i als lavabos hi ha unes xancletes per a entrar-hi. L’única pega és que només hi ha un bany i una dutxa per a tots, el que fa que a hores punta hages de fer cues.
El temple Higashji Hongan-ji està en obres fins a 2011, així que com no podem esperar tant, fem un volt pel que es veu entre els andamis. El temple rival, el Nishi-Hongan-ji, si es pot visitar, encara que també estan remodelant algunes coses. Sembla que això de les obres no és cosa només d’Espanya...
Caminem una bona estona fins al castell de Nijo-jö i, com que ja des de fora pareixia ben poca cosa, varem decidir estalviar-nos els diners i vore altra cosa.
Alfonso sentia curiositat pel Museu del Manga, però la decepció va ser que absolutament tot estava en japonés. Mala sort!!!
El tren Nozomi súper exprés (tren bala) potser siga molt ràpid, però trobe la postura per conciliar la són. Cap a mig dia ja érem a Kyoto i vàrem fer camí a l’hotel, un ryokan que m’ha sorprès molt gratament: tatamis, futons i tot de fusta, ben tradicional. Les sabates s’han de deixar a la porta i als lavabos hi ha unes xancletes per a entrar-hi. L’única pega és que només hi ha un bany i una dutxa per a tots, el que fa que a hores punta hages de fer cues.
El temple Higashji Hongan-ji està en obres fins a 2011, així que com no podem esperar tant, fem un volt pel que es veu entre els andamis. El temple rival, el Nishi-Hongan-ji, si es pot visitar, encara que també estan remodelant algunes coses. Sembla que això de les obres no és cosa només d’Espanya...
Caminem una bona estona fins al castell de Nijo-jö i, com que ja des de fora pareixia ben poca cosa, varem decidir estalviar-nos els diners i vore altra cosa.
Alfonso sentia curiositat pel Museu del Manga, però la decepció va ser que absolutament tot estava en japonés. Mala sort!!!
Kyoto és una ciutat tranquil·la. No es veuen tants fashion victims com a Tokyo ni tampoc no hi ha tant de gratacels ni llums de neó, encara que hi trobes. Hi ha moltes més bicicletes circulant pel carrer i l’extremitat extra que posseeixen els japonesos, el mòbil, els ajuda a circular amb total equilibri: una ma-mòbil és sempre pegada a l’orella, l’altra mà normalment és el manillar de la bici i el cap ves tu a saber on el tenen!
He pogut apreciar que els habitants de Kyoto són més mandrosos que en altres països. Quan volíem sopar alguna coseta, sobre les 21,30, ni tan sols Mac Donals estava obert. Increïble! Per sort hi ha supermercats 24 hores i al final hem donat amb una cadena de menjar ràpid japonés on ens han atés. En fi, haurem de dinar demà ben d’horeta per sopar abans que tanquen tot...
.jpg)
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario