3r dia 29-04-2008, TOKYO
He aprés la lliçó i he posat el mòbil en hora. Hem fet el café i drets cap a Asakusa, una mena de mercadet “ a lo romería de Santa Faz” on un munt de japonesos s’espenten per comprar alguna cosa. Avui és festiu: comença la Golden Week. Vaig llegir abans de vindre a què consistia, però ho he oblidat... El cas és que el corredor de tendetes enfilades al carrer estan decorades amb banderetes el Japó. Visca la pàtria!
En fer el meu acte de consumisme diari i arrufar el nas a les paradetes de menjar (a tot arreu fa la mateixa olor, a un ingredient misteriós que deuen dur tots els plats) vam marxar cap al metro en direcció Shibuya. Allà hi ha l’encreuament de carrers més freqüentat de Tokyo. Quan els semàfors es posen en verd per als vianants, una mareja humana creua amunt i avall.
És divertidíssim observar com es desviuen per la moda els japonesos. Especialment elles, són coquetes i van sempre maquilladíssimes i, tot i que trobes xiquetes arreglades amb gust, de normal pequen de calentes i van massa escasses de roba, amb eixe estil tosc i tan poc sensual que no deixa lloc a la imaginació.
He aprés la lliçó i he posat el mòbil en hora. Hem fet el café i drets cap a Asakusa, una mena de mercadet “ a lo romería de Santa Faz” on un munt de japonesos s’espenten per comprar alguna cosa. Avui és festiu: comença la Golden Week. Vaig llegir abans de vindre a què consistia, però ho he oblidat... El cas és que el corredor de tendetes enfilades al carrer estan decorades amb banderetes el Japó. Visca la pàtria!
En fer el meu acte de consumisme diari i arrufar el nas a les paradetes de menjar (a tot arreu fa la mateixa olor, a un ingredient misteriós que deuen dur tots els plats) vam marxar cap al metro en direcció Shibuya. Allà hi ha l’encreuament de carrers més freqüentat de Tokyo. Quan els semàfors es posen en verd per als vianants, una mareja humana creua amunt i avall.
És divertidíssim observar com es desviuen per la moda els japonesos. Especialment elles, són coquetes i van sempre maquilladíssimes i, tot i que trobes xiquetes arreglades amb gust, de normal pequen de calentes i van massa escasses de roba, amb eixe estil tosc i tan poc sensual que no deixa lloc a la imaginació.
El dinar d’avui no ha estat malament, però el glutamat m’unfla molt i em quede pesadíssima. Després d’un cafetó a l’Starbucks, anem a Shinjuku.
Shinjuku és una barri dividit en una zona de negocis i altra de vici. També hi ha moltes tendes de fotografia que tafanege sense fer-ne gast. Les llums de neó dels cartells publicitaris s’encenen i el barri parpelleja amb llumetes de colors: grans magatzems, restaurants, puticlubs i els sempre bulliciosos pachinkos (sales recreatives).
Des del pis 45 del Govern Metropolità es veien les llums ben llunyanes i es contemplaven més bé els edificis de negocis. Tokyo no pareix tindre límits des de les altures: llums i més llums s’estenen fins a on la vista arriba a veure.
Shinjuku és una barri dividit en una zona de negocis i altra de vici. També hi ha moltes tendes de fotografia que tafanege sense fer-ne gast. Les llums de neó dels cartells publicitaris s’encenen i el barri parpelleja amb llumetes de colors: grans magatzems, restaurants, puticlubs i els sempre bulliciosos pachinkos (sales recreatives).
Des del pis 45 del Govern Metropolità es veien les llums ben llunyanes i es contemplaven més bé els edificis de negocis. Tokyo no pareix tindre límits des de les altures: llums i més llums s’estenen fins a on la vista arriba a veure.
I quina millor clausura a aquest dia de llums que un sopar a una tasca japonesa ben autèntica? Trobem una que ens agrada a l’anomenat carrer del Yakitori (pollastre): un bar ple de Manolos a la japonesa on es cobren els pantxitos i ens colen un té fastigós per a veure: tenia un saber entre pistatxo i el maleït ingredient que desconec al que apesta aquesta ciutat. Això sí, els pintxos de carn i les creïlles fregides estaven ben bones!!
.jpg)
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario