Fent camí...

Hola!

Dissabte passat vam estar a Beget, un poblet de l’Alta Garrotxa que pertany al municipi del Ripollés de Camprodon. Per accedir-hi des d’aquest últim poble s’ha de baixar una carretereta molt estreta de curves que porta a la vall on queda situat Beget, a la capçalera del riu Llierca. Si no sou amics de les curves estretes, millor agafeu l’accés des d’Olot.

No hi ha molt a vore a Beget perquè és molt xicotet, però les casetes de pagesos, l’esglèsia, la natura i la seua situació privilegiada li donen un encant especial. En estiu pot ser una bona sol·lució per a escapar de la calor de la ciutat i envoltar-se de natura.
La veritat és que no se’ns va ocòrrer entrar a l’esglèsia de Sant Cristòfol, amb un campanar de torre llombarda de planta quadrada, però he llegit que els habitants del poble la van protegir durant la guerra civil i que per això els seus interiors romanen molt ben conservats. Els entesos destaquen els altars barrocs, un retaule gòtic i la Mare de Déu de la Salut, amb alabastre de Beuda; la pica baptismal i la Majestat, talla romànica policromada d’uns dos metres d’alçada del segle XII.

Com a curiositat direm que, tot i que avui és un poble turístic per excel·lència i de segones residències, sobretot per a la gent bé de Barcelona (és el lloc de Catalunya on el preu de la vivenda més es va encarir), al 2005 només hi vivien 27 persones.
A banda de la bellesa del poble, un altre argument per visitar-lo és la seua gastronomia: a Can Jeroni, situat a la plaça del poble, podreu gaudir d’un menjar casolà de bona qualitat i a preu assequible. A més, si teniu sort i fa bo, la terrasseta serà una bona opció per a contemplar l’església i meravellar-vos amb el paisatge.

D’anada o de tornada, si sou amants de l’embotit, no deixeu d’aturar-vos a Camprodon.