9é dia 5-05-2008, KYOTO – OSAKA
Canvi de direcció en la nostra òrbita. Rumb a Osaka! El viatge en tren resulta entretingut. Les tres jovenetes que seuen enfront meua van “puestísimas” i no paren de retocar-se el maquillatge i el pentinat davant d’un espill enorme que duen a un bolso encara més gran. Em pregunte de què xarraran, però no puc evitar ser cruel i considere el seu tema de conversa purament banal: marca de maquillatge que gasten, tendes de moda, sabates, o bé: “ai, mira aquesta d’enfront que deixada que va!”
Trobar l’hotel ens costa lo seu. Una dona molt amable abandona el seu negoci i m’acompanya ben bé fins a la porta. Com que el meu germà i jo ens havíem separat per a buscar, espere a què la dona deixe de somriure i fer-me reverències per a buscar-lo sense que em veja. No voldria que pensés que després de guiar-me fins a la porta no m’interessa l’hotel.
Una xica molt maca amb dificultats per a les matemàtiques (va estar cinc minuts amb la calculadora per esbrinar el canvi que va entre 13.000 i 12.800 yens) ens atén i reparteix a les habitacions.
Primera parada turística: Castell-Museu d’Osaka. Un edifici que ha sigut reconstruït nombroses vegades i que avui en dia ben bé es podria anomenar museu a seques, ja que de castell en té ben poc.
Per la vesprada passegem per Dotombori, Nipongi i American Mura, uns barris plens de tendes, restaurants i japonesos pirats que pretenen imitar l’ideal de vida americana. Malgrat això, els joves que deambulen per ací no són molt més rars que la resta, simplement són rars.
La nit la reservem per a pujar a una de les nòries més grans del món, amb 120m de diàmetre. És impressionant vore les carreteres per dalt de la ciutat i els cartells lluminosos i els gratacels...
A les deu de la nit tornem a tindre problemes per a trobar un lloc obert on sopar. Per fi donem amb una altra d’aquestes cadenes de menjar ràpid japonés de bols d’arròs i carn.
Canvi de direcció en la nostra òrbita. Rumb a Osaka! El viatge en tren resulta entretingut. Les tres jovenetes que seuen enfront meua van “puestísimas” i no paren de retocar-se el maquillatge i el pentinat davant d’un espill enorme que duen a un bolso encara més gran. Em pregunte de què xarraran, però no puc evitar ser cruel i considere el seu tema de conversa purament banal: marca de maquillatge que gasten, tendes de moda, sabates, o bé: “ai, mira aquesta d’enfront que deixada que va!”
Trobar l’hotel ens costa lo seu. Una dona molt amable abandona el seu negoci i m’acompanya ben bé fins a la porta. Com que el meu germà i jo ens havíem separat per a buscar, espere a què la dona deixe de somriure i fer-me reverències per a buscar-lo sense que em veja. No voldria que pensés que després de guiar-me fins a la porta no m’interessa l’hotel.
Una xica molt maca amb dificultats per a les matemàtiques (va estar cinc minuts amb la calculadora per esbrinar el canvi que va entre 13.000 i 12.800 yens) ens atén i reparteix a les habitacions.
Primera parada turística: Castell-Museu d’Osaka. Un edifici que ha sigut reconstruït nombroses vegades i que avui en dia ben bé es podria anomenar museu a seques, ja que de castell en té ben poc.
Per la vesprada passegem per Dotombori, Nipongi i American Mura, uns barris plens de tendes, restaurants i japonesos pirats que pretenen imitar l’ideal de vida americana. Malgrat això, els joves que deambulen per ací no són molt més rars que la resta, simplement són rars.
La nit la reservem per a pujar a una de les nòries més grans del món, amb 120m de diàmetre. És impressionant vore les carreteres per dalt de la ciutat i els cartells lluminosos i els gratacels...
A les deu de la nit tornem a tindre problemes per a trobar un lloc obert on sopar. Per fi donem amb una altra d’aquestes cadenes de menjar ràpid japonés de bols d’arròs i carn.
Crec que el Japó te quasi més interés per observar els japonesos al seu hàbitat natural que pel que pugues vore en si. És molt exagerat dir això, ho sé, però gaudisc com una nana observant les diferents tribus urbanes i caracters.
De fet, el meu germà i jo acabem de fer una pluja d’idees de la gent curioso-estranya que hem topat avui pel carrer a Osaka. Destaquem:
- centenars de grupis vestides/disfressades de manera esperpèntica i cridant sense parar mentres assagen les coreografies dels seus ídols.
- Diversos grups de percussionistes vestits de manera tradicional tocant a una plaça.
- Jovenets vestits a lo garrulo fanfarroneant amb les motos.
- Un grup de gent disfressat de samurais que realitzaven una campanya de recollida de fem.
- Un grup de teatre de carrer en acció (o això pareixia).
- Moltíssims fashion victims amb els modelitos més ridículs que mai he vist, especialment a la zona d’American Mura.
- Dues “gorditas” (siguem diplomàtics) americanes intentant fer-se passar per dues fashion victims japoneses (es curiós com cadascú intenta ser el que no és) i pegades a dos japonesos als que no sé com haurien pogut seduir.
- Un boig que parlava sol al metro i treia el cap per la finestra per a cridar.
De fet, el meu germà i jo acabem de fer una pluja d’idees de la gent curioso-estranya que hem topat avui pel carrer a Osaka. Destaquem:
- centenars de grupis vestides/disfressades de manera esperpèntica i cridant sense parar mentres assagen les coreografies dels seus ídols.
- Diversos grups de percussionistes vestits de manera tradicional tocant a una plaça.
- Jovenets vestits a lo garrulo fanfarroneant amb les motos.
- Un grup de gent disfressat de samurais que realitzaven una campanya de recollida de fem.
- Un grup de teatre de carrer en acció (o això pareixia).
- Moltíssims fashion victims amb els modelitos més ridículs que mai he vist, especialment a la zona d’American Mura.
- Dues “gorditas” (siguem diplomàtics) americanes intentant fer-se passar per dues fashion victims japoneses (es curiós com cadascú intenta ser el que no és) i pegades a dos japonesos als que no sé com haurien pogut seduir.
- Un boig que parlava sol al metro i treia el cap per la finestra per a cridar.
Per qüestions d’espai s’han omès els borratxos i captaires que, per desgràcia, solen ser molt comuns a tot arreu.
.jpg)
.jpg)
0 comentarios:
Publicar un comentario