Fent camí...

5é dia 1-05-2008, TOKYO – KYOTO

El tren Nozomi súper exprés (tren bala) potser siga molt ràpid, però trobe la postura per conciliar la són. Cap a mig dia ja érem a Kyoto i vàrem fer camí a l’hotel, un ryokan que m’ha sorprès molt gratament: tatamis, futons i tot de fusta, ben tradicional. Les sabates s’han de deixar a la porta i als lavabos hi ha unes xancletes per a entrar-hi. L’única pega és que només hi ha un bany i una dutxa per a tots, el que fa que a hores punta hages de fer cues.
El temple Higashji Hongan-ji està en obres fins a 2011, així que com no podem esperar tant, fem un volt pel que es veu entre els andamis. El temple rival, el Nishi-Hongan-ji, si es pot visitar, encara que també estan remodelant algunes coses. Sembla que això de les obres no és cosa només d’Espanya...
Caminem una bona estona fins al castell de Nijo-jö i, com que ja des de fora pareixia ben poca cosa, varem decidir estalviar-nos els diners i vore altra cosa.
Alfonso sentia curiositat pel Museu del Manga, però la decepció va ser que absolutament tot estava en japonés. Mala sort!!!

Kyoto és una ciutat tranquil·la. No es veuen tants fashion victims com a Tokyo ni tampoc no hi ha tant de gratacels ni llums de neó, encara que hi trobes. Hi ha moltes més bicicletes circulant pel carrer i l’extremitat extra que posseeixen els japonesos, el mòbil, els ajuda a circular amb total equilibri: una ma-mòbil és sempre pegada a l’orella, l’altra mà normalment és el manillar de la bici i el cap ves tu a saber on el tenen!

He pogut apreciar que els habitants de Kyoto són més mandrosos que en altres països. Quan volíem sopar alguna coseta, sobre les 21,30, ni tan sols Mac Donals estava obert. Increïble! Per sort hi ha supermercats 24 hores i al final hem donat amb una cadena de menjar ràpid japonés on ens han atés. En fi, haurem de dinar demà ben d’horeta per sopar abans que tanquen tot...

6é dia 2-05-2008, KYOTO

Els japonesos són incapaços de dir que no a una pregunta o quan els hi demanes ajuda. Si busques un carrer i no saben on és, mai ho reconeixeran i miraran amunt, avall, als costats, titubejaran i faran cara de filosofar al respecte fins que els dones les gràcies i ho busques per tu mateixa. Els sabrà molt greu, però hauràs de ser tu qui talle la seua meditació sense sentit. Són persones extraordinàriament hospitalàries i amables i molt divertides perquè es passen el dia inclinant-se i dient “arigató gosaimás” (gràcies).
Avui ens hem fartat de vore temples. No sé per a què en volen, de tants! El que més m’ha agradat ha sigut el de Sanjusagendo, amb mil estàtues de la deessa Canon. També hi havia altres deus representats i, per sort, les explicacions estaven en anglés.
Ha sigut la primera vegada que hem pogut dinar en tatami: uns bols d’arròs amb pollastre i ou molt bons. Per sort ja li vaig agafant el truquet als palets per a dinar!
Quan havíem visitat caminant la zona de Higashiyama, les nostres cames es mereixien un descans. I amb l’aprés amb la lliçó d’ahir hem anat de sopar d’hora a l’estació, a un restaurant a unes bones vistes del sud de Kyoto.
La part més interessant ha sigut la nit: passeig per la zona underground i de Geishes: Pontocho. Entre els molts restaurants hi havia un que exposava una paella de plàstic i el “torete”. Evidentment, era o presumia de ser, un restaurant espanyol.
L’embriaguesa dels joves que voltegen per allà és considerable. A la vora del canal es pot contemplar l’exportació més meritosa que hem sabut fer mai: el botelló! Sense afegir-nos a ell, reprenem el camí a l’hotel.
La sorpresa va ser “caçar” a una geisha que vindria segurament d’una cita pel carrer. Anava amb la seua mestressa, ben acicalada i caminant amb eixes passetes tan curtes que són típiques de les japoneses i que li donen un aire graciós i innocent.

En comparació, a passes ben llargues és com arribem a l’hotel.
Me’n vaig a fer nonetes! Bona nit bitxu! Ja ho saps, no? T’estime!

7é dia 3-05-2008, KYOTO

Per fi he vist un gat! Començava a sospitar de la inexistència d’aquestos animalets al Japó i de que els mini-trossets de carn a l’arròs foren realment de pollastre com et diuen. Però el gat l’he vist aquesta vesprada a Inariyama i abans vull explicar el que hem fet aquest matí.
Tal volta no haja sigut molt bona opció visitar el mercat de Nishiki a primera hora del matí, amb el desdejuni encara ballant a la panxa. Es tracta d’un mercat d’alimentació, però puntualitzem, d’alimentació japonesa! No sabria dir què eren la meitat de les coses que he vist i tampoc no eren massa agradables les olor que s’ensumaven. Però, si més no, era curiós.

Després hem agafat el primer autobús des de que estem a Kyoto i hem visitat Kinkaki, el temple del pavelló daurat. És preciós vore’l reflexat al llac que té al davant i els jardins que el voltegen valen la pena de vore. El que no tornaria a pagar per res del món és l’entrada al jardí zen de Ryoanji. 500 yens malbaratats! Potser els sintoistes sentisquen una energia especial, però no només veia quatre pedretes mal posades sense cap encant especial: molt decebedor!
La millor part del dia ha sigut la visita al santuari de Inariyama (on he vist el gat). Per arribar a ell s’han d’entravessar centenars de portes Tamagochis (alies Tori). És preciós per la natura que ho envolta i ens ha permés fer un camping a la muntanya. A banda del gat, fotografiat pels visitants nacionals i observat pels xiquets amb els ulls, tal volta per primera vegada en sa vida, ben oberts; estaven les granotes “invisibles”. Havia un canal i un fangar on es sentia a un bon nombre de granotes cantant a l’hora i, al seu voltant, un grup de japonesos atònits mirant a tot arreu per esbrinar d’on venia aquell concert.

El sol cau imponent a sobre nostra i venim a l’hotel per a dutxar-nos abans d’anar a sopar, no siga que al llevar-nos les sabatilles deixem al cambrer inconscient. Decidisc fer-li cas al meu germà i provar el bany japonés del ryokan. Consisteix a, una vegada ben netets i sense sabó, ficar-se a una banyera enorme amb aigua beeeeen calenteta. M’he quedat “drogui”, la veritat. Al eixir estava com si m’hagués donat una baixada de tensió, però això sí, relaxadíssima!
Hem sopat i ja tenim preparada la ruta per a demà. Bona nit xiquet meu!