Fent camí...

Una de viatge organitzat. A l'Alsàcia... Ens vam acoplar al grup de Joves Pagesos Catalans, que organitzaven aquest viatge, per gaudir junts d'uns dies per Estraburg i Colmar. Jo ja coneixia la zona, però val dir que Estrasburg sempre mereix una visita i a Colmar encara no hi havia estat.

El més divertit eren les mirades descarades dels pagesos a tot bitxo que portara dos mamelles al davant... Ja se sap que aquest gremi continua desgraciadament amb el clixé que es tracta d'una feina masculina i, pobrets, no veuen moltes dones entre carxofa i carxofa. Ho dic amb tot el carinyo i el respecte del món, ja que el meu iaio era pagès i, d'alguna manera, aquella gent em despertava els meus records tendres d'infantesa.

El temps no ens va acompanyar gens. Fotia un fred que pelava, però ho compensàvem amb el vinet i el menjar. Un dels plats típics és la chucrut (que no sé molt bé com s'escriu) i que consisteix a una muntanya de col fermentada amb tres o quatre trossos de carn. No està malament, però després d'un ratet ja vas fart de menjar col... El bäckofe també està molt bo i és un guisat consistent amb carn i creïlla. Tasteu-lo! I de vinets, sobretot el Gewürztraminer. És molt gustós i té eixe toc especiat que el caracteritza i el fa molt bo. El Pinot blanc és més suavet i entra molt bé.

Estrasburg és coneguda per la seua meravellosa catedral, els seus canals i l'estil alsacià de les seues construccions. És una ciutat que presumeix de reunir l'encant francès amb la innovació alemanya. Tota ella en si és com un conte: amb les casetes de colors, els carrers empedrats, els aparadors tan peculiars d'algunes tendes...

Colmar guarda una línea molt pareguda amb Estrasburg –amb les típiques casetes i construccions d’estil gòtic alemà-, però és més xicoteta i, per tant, més manejable. A prop del museu Unter den Linden hi ha un restaurant típic alsacià amb el mateix nom on es menja prou bé i els amos són molt majetes. Fa cantonada i costa un poquet veure’l, però si pregunteu vos diran on és.

La tradició vinícola és molt present a Colmar, que cada any pel mes d’agost celebra una fira del vi. A més, hi ha moltes tendes que venen vins de la terra i les típiques copetes alsacianes xicotetes amb el peu enroscat i de color verd. Nosaltres vam tindre la sort de visitar una explotació vinícola i comprovar les diferències entre les explotacions quasi totalment mecanitzades de França i les molt més manuals de Catalunya (on es cultiva generalment en bancals, la qual cosa dificulta l’entrada de màquines). Vam fer la visita a la cooperativa, la cata i a comprar bons vinets per a casa!