Fent camí...

CHAOUEN, 31-12-07 a 3-01-08
Després de 5 hores d'autobús des de Fes (per sort còmodes, ja que viatjavem amb CTM), vam arribar a Chaouen. Aquest poble és senzillament meravellós, preciós, ensisador... Tan prompte arribeu vos captivaran les muntanyes que la rodeen i el laberint de casetes blanques i blaves que s'estén a la falda, vos recordarà a qualsevol poblet de la costa andalusa.

El que més ens va costar va ser trobar el nostre hotel (l'únic que duiem reservat amb antelació). Vam peguntar a tot arreu per l'Aladin i cada un intentava vendré'ns algo i ens duia per una direcció diferent. Quan ja estavem farts de pujar i baixar escales i fer voltes, el vam trobar!! Sens dubte, va valdre la pena perquè l'hotel té una decoració exquisita i molt cuidada, disenyada per Alí, un dels artistes més coneguts del poble.

La nostra habitació era una mena de dúplex amb unes bones vistes de Chaouen. A baix teniem el lavabo i a dalt l'habitació amb calefacció i una terraseta estupenda. Tot per només 450 DH!!

HOTEL KASAR ALADIN
Rue Banou Askar
TEL. 039 98 90 71/ 065 40 64 64

Eixe mateix dia, passejant pels carreronets atestats de gent, vam conèixer per casualitat a Carlos, qui va canviar sens dubte la nostra estada allà. Carlos és un sevillà extrovertit i hiperactiu que no calla ni sota l'aigua i que de seguida ens va convidar a una festa de cap d'any a una casa d'un conegut. Ell anava amb la seua amiga-xicota-diga-li-com-vulgues, Fatime, que era de Fes però que semblava sueca. De fet, haviem viatjat amb ella en el mateix autobús.

De seguida vam començar a fer turisme amb ells. Carlos no parava d'explicar-nos coses i de dur-nos a mercadets, jardins i llocs interessant per veure. Vam visitar la llotja de peix, el mercat ambulant, vam conèixer a una boja espanyola que feia anys que estava instal·lada allà i que venia roba índia i senegalesa, ens vam comprar unes babuxes i vam fer un té al restaurant Aladin, decorat el mateix artista que el nostre hotel i

on heu de dinar sense dubtar-ho si passeu per Chaouen.

Per la nit la festa no va ser per tant, però vam celebrar l'entrada de l'any d'una manera totalment diferent. Pràcticament ni ens vam adonar que començava el 2008. A la casa, d'un pijo de Barcelona, hi havia la tira de gent del poble i turistes varios bebent i xarrant. Cada grupet anava a la seua i mentrestant uns quants tocaven música al menjador. No vam tardar molt en cansar-nos, encara que vam tindre sort de conèixer també a una parelleta de Madrid la mar de maca i vam estar molt a gust de xarreta al jardí.

El dia d'any nou vam descansar un poquet i vam continuar visitant Chaouen i coneixent gent. El Carlos, que ja havia estat un parell de vegades allà i, pel seu caràcter xerraire, coneixia a molts artesans i ens els anava presentant. Això va fer que poguerem conèixer Chaouen no només des del punt de vista del turista, sinó amb el contacte amb la gent d'allà.

Chaouen és un poble que viu al carrer. A banda dels nombrosos turistes que hi trobareu, els carrers són plens de tendetes d'artesania, dolços, de restaurants i hotels. Tothom passeja pel carrer i els xiquets juguen a pilota o corren per tot arreu. El més probable és que vos demanen diners, encara que no els necessiten. A Chaouen no hi ha luxes, però tampoc pobresa. El problema és que molts xiquets s'avorreixen i no saben més que anar molestant els turistes. Nosaltres vam repartir bolis, llibretes i colorets i no ens deixaven ni un segon en pau, jeje!

Vam tindre la sort de gaudir d'un solet magnífic quasi tot el viatge. Només l'últim dia, quan marxavem de Chaouen, va començar a ploure amb ganes. Val la pena deixar-se endur pels raconets i fotografiar les cases, les muntanyes, els colors que inunden l'ambient. Tingueu cura de no fotografiar la gent si veieu que no estan per la labor i tampoc no feu fotos a mesquites o edificis sagrats. No està permés.

Observareu com la oració i la religió és el centre de la vida musulmana. Tot i que el Marroc ja és un país relativament laic, no falta la cridada a l'oració per megafonia i podreu vore segur a grups d'homes orant a les mesquites. Les dones a Chaouen vam molt més tapades que a les ciutats, tot i que el caràcter en general era més obert i extrovertit.

De totes formes, més d'un et preguntarà si tens JB i estarà disposat a fer un trueque bereber amb tu per alguna peça d'artesania. El trueque és molt comú i els agrada intercanviar els seus productes per coses que els hi és difícil adquirir al Marroc, sobretot tecnologia o roba de marca. Tingau-ho en compte si esteu interessants en comprar artesania cara, com ara estores o tapissos.